Aquest blog vol ser un espai de difusió d' activitats, bibliografia, artícles, recursos i demès informacions sobre l'acompanyament terapèutic, la salut mental i la discapacitat intel·lectual, entre d'altres. Esteu convidats a participar-hi amb els vostres comentaris i suggeriments. Gràcies per la visita.
Marisa Pugès

20/11/09

Aplicacions de l'Acompanyament Terapèutic

Quan els serveis d'atenció a la Salut Mental no poden atendre totes les necessitats de les persones que pateixen un trastorn.

El nostre equip professional és pioner a Catalunya en l’oferta del servei d’atenció comunitària ACOMPANYAMENT TERAPÈUTIC (des de l’any 1997). Aquest servei ofereix un suport domiciliari i en la comunitat, al tractament psiquiàtric i/o psicoterapèutic, donant un recolzament a les famílies i a les persones en situacions de crisi on es desborden els dispositius tradicionals de tractament o quan es tria un tractament de tipus privat.

Consisteix a acompanyar a la persona en aquelles etapes o moments de crisi en les que, per causa de la patologia, es generen dificultats o malestar, ja sigui per a ell o per a la seva família i entorn.

L'acompanyant és un professional de la salut mental que s'apropa al lloc on es troba el pacient per a ajudar-lo a la seva rehabilitació. Els objectius i la intervenció de l'acompanyant es planifiquen en base a les necessitats del cas i es pacten amb la família, el professional de referència (psiquiatra, psicòleg, treballador social,...) i el pacient. Destaquem que es tracta d'un abordatge personalitzat, tenint en compte a cada usuari en la seva particularitat, elaborant una estratègia individualitzada en concordança a la seva problemàtica i a les seves capacitats pròpies de recuperació.

L'acompanyant pot: ajudar a organitzar activitats quotidianes, dins i fora de la llar, acompanyar-lo en sortides o en la trobada amb d'altres (amics, consulta mèdica, etc.), reprendre activitats normalitzades (escola, club, món laboral,...), afavorir la relació del pacient amb la família i el seu entorn.

Com està en contacte amb la persona i el seu context, l'acompanyant, a través de la seva intervenció, observa formes de resposta , afavoreix canvis i revisa estratègies respecte al seu tractament.

Així es constitueix un nexe entre el pacient, el tractament i la vida quotidiana.

L'acompanyament pot tenir una durada d'unes hores a la setmana fins a una intervenció intensiva de trobades diàries de duració perllongada. És modificable per les successives avaluacions durant el seu desenvolupament.

És condició per a la seva implementació que el pacient es trobi en tractament psiquiàtric i/o psicoterapèutic, de manera que existeixi un professional a càrrec del cas, amb el que coordinar les accions de l'acompanyament. En cas de no existir aquest professional, un dels objectius de l'acompanyament serà el de vincular l'usuari a un tractament.

Objectius Generals:

1. Afavorir la continuïtat del tractament en curs, o possibilitar l'inici del tractament adequat.
2. Ajudar l'usuari en aquelles situacions en les que mostri necessitats.
3. Afavorir la inserció social de l'usuari.
4. Mantenir la informació actualitzada sobre l'evolució de l'usuari en coordinació amb l'equip tractant i amb els pares o persones a càrrec.
5. Sostenir, fiançar i complementar la xarxa de recolzament de l'usuari.
6. Acompanyar l'usuari en situacions noves difícils de realitzar o evitades fins el moment, i així detectar i intervenir in situ sobre els conflictes, les frustracions i les respostes que provoca (por, ansietat, agressivitat, bloqueigs, inhibició…)
7. Estimular la capacitat creativa de l'usuari ajudant-lo en el desenvolupament de nous recursos per a conduir-se en la seva vida quotidiana.
8. Prevenir situacions de risc per a l'usuari i/o per a tercers.


Possibles Aplicacions del nostre Dispositiu (n'hi ha d'altres)


A la urgència:

•Crisis psicòtiques
•Depressions
•Neurosis greus o re-aguditzacions
•Trastorns bipolars
.Trastorn límit de la personalitat
•Fòbies
•Conductes de risc (agressivitat, intents de suïcidi, auto-agressions, lesions)
•Pertorbació de l´entorn familiar
•Amenaces d´interrupció del tractament

A la internació:

•Permisos de sortida o preparació per a l´alta
•Ingrés i seguiment del cas

A trastorns de predomini compulsius o addiccions:

• Addiccions, impulsivitat, compulsions (ludopatia, cleptomania, mitomania, erotomania)
•Trastorns de l’alimentació
•Toxicomanies

A trastorns amb predomini de símptomes negatius:

•Apatia, desinterès, falta d’iniciativa i voluntat, abúlia, aïllament
•Psicosi
•Autisme
•Discapacitat intel·lectual amb o sense TM associat.
Acompanyament de persones que no reben cap tipus de tractament

•Es tracta de possibilitar algun tipus d'intervenció amb aquestes persones que per raons diverses (absència de consciència de patologia, inexistència de vincles familiars ni socials,...) no reben cap tipus de recolzament, ni mèdic, ni econòmic, ni afectiu.

•Possibilitar el contacte i vinculació de l'usuari amb els recursos existents a la comunitat tant de salut, com socials.

•Treballar conjuntament amb serveis socials, amb l'Assistenta Social i Treballadora familiar si s'escau per tal de proporcionar l'usuari uns mínims de qualitat de vida, si s'escau en casos molt extrems de manca de recursos econòmics o de mala gestió d'aquests.


Servei de guàrdia:

•Es tracta de la possibilitat de realitzar qualsevol consulta fora de l'horari establert



Cap comentari:

Publica un comentari

Els vostres comentaris i suggeriments ens interessen.