Estimados amigos y colegas:
El próximo jueves 21 de febrero, a las 20hs., en la
calle Riera de san Miguel 1, bis, inauguramos el espacio Diálogos en las Fronteras planteando la
siguiente cuestión:
¿Acompañar es terapéutico?
Tenemos aún muy presente nuestra participación en el Primer Congreso
español de Acompañamiento Terapéutico celebrado en Madrid este pasado mes de
octubre. Quedó muy patente, por una parte, la escasa implantación de esta
herramienta terapéutica en los equipos de atención clínica, pero, por otra, se
demostró también, el interés y la curiosidad que suscita el rol del acompañante
terapéutico entre profesionales que trabajan en recursos sociales y
comunitarios.
Este primer congreso dio pie a una puesta al día entre profesionales que
trabajan en diferentes ámbitos comunitarios (adicciones, psicosis, discapacidad
intelectual, "sin techo", autismo,
etc.) y desde diferentes roles y objetivos (gestores de casos, PSI, equipos de apoyo social comunitario, etc.).
Se acostumbra a definir el acompañamiento terapéutico en negativo, por lo
que no es, o no hace, con la intención de diferenciarlo de otras disciplinas
del ámbito del cuidado de las personas y del ámbito psi. Intentamos construir
una definición que plasme su especificidad, y no es sencillo, porque incluye
aspectos de estas otras disciplinas.
Acompañar es ayudar, no hay duda. Terapéuticamente, incide en la
diferencia: implica ayudar, pero en un marco de compromiso clínico, que incluye
un profundo conocimiento de la subjetividad humana y un vasto
entrenamiento para manejar sus
vicisitudes en el día a día.
Acompañar terapéuticamente alude directamente a la clínica del caso por
caso y al trabajo en equipo.
Lo que requiere nuestra mayor atención actualmente es señalar que el
acompañante terapéutico precisa de un soporte formativo, teórico y práctico, y
de una continuada supervisión para llevar a cabo su labor de forma profesional
y saludable, para poder coordinarse de forma operativa con el resto de
profesionales del equipo y manejarse con otras instancias que intervengan en el
caso.
Con nuestro agradecimiento por vuestro interés.
Marisa Pugès y Jaume
Petit.
Psicólogos clínicos y Psicoanalistas.
Benvolguts
amics i col·legues:
Dijous vinent, 21 de febrer, a les 20 hs., al carrer Riera de sant Miguel 1, bis, inaugurem l'espai Diàlegs a les Fronteres plantejant la següent qüestió:
Acompanyar és terapèutic?
Tenim encara
molt present la nostra participació al Primer Congrés espanyol d'Acompanyament
Terapèutic celebrat a Madrid aquest passat mes d'octubre. Va quedar molt palès,
d'una banda, l'escassa implantació d'aquesta eina terapèutica en els equips
d'atenció clínica, però, de l’altra, es va demostrar també, l’ interès i la
curiositat que suscita el rol de l'acompanyant terapèutic entre professionals
que treballen en recursos socials i comunitaris.
Aquest primer congrés va donar motiu a una posada al dia entre professionals que treballen en diferents àmbits comunitaris (addiccions, psicosis, discapacitat intel·lectual, "sense sostre", autisme, etc.) i des de diferents rols i objectius (gestors de casos, PSI, equips de suport social comunitari, etc.).
S'acostuma definir l'acompanyament terapèutic en negatiu, pel què no és, o no fa, amb la intenció de diferenciar-ho d'altres disciplines de l'àmbit de la cura de les persones i de l'àmbit psi. Intentem construir una definició que plasmi la seva especificitat, i no és senzill, perquè inclou aspectes d'aquestes altres disciplines.
Acompanyar és ajudar, no hi ha dubte. Terapèuticament, incideix en la diferència: implica ajudar, però en un marc de compromís clínic, que inclou un profund coneixement de la subjectivitat humana i un vast entrenament per manegar les seves vicissituds en el dia a dia.
Acompanyar terapèuticament al·ludeix directament a la clínica del cas per cas i al treball en equip.
El que requereix la nostra major atenció actualment és assenyalar que l'acompanyant terapèutic precisa d'un suport formatiu, teòric i pràctic, i d'una continuada supervisió per dur a terme la seva labor de forma professional i saludable, per poder-se coordinar de forma operativa amb la resta de professionals de l'equip i manegar-se amb altres instàncies que intervinguin en el cas.
Amb el nostre
agraïment pel vostre interès.
Marisa Pugès i Jaume Petit.
Psicòlegs
clínics i Psicoanalistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris i suggeriments ens interessen.