Aquest blog vol ser un espai de difusió d' activitats, bibliografia, artícles, recursos i demès informacions sobre l'acompanyament terapèutic, la salut mental i la discapacitat intel·lectual, entre d'altres. Esteu convidats a participar-hi amb els vostres comentaris i suggeriments. Gràcies per la visita.
Marisa Pugès

14/2/13

¿Acompañar es terapéutico?



                                                    info@cfronts.com                                                     
                                                   www.cfronts.com


Estimados amigos y colegas:

El próximo  jueves 21 de febrero, a las 20hs., en la calle Riera de san Miguel 1, bis,  inauguramos el espacio Diálogos en las Fronteras planteando la siguiente cuestión:

¿Acompañar es terapéutico?

Tenemos aún muy presente nuestra participación en el Primer Congreso español de Acompañamiento Terapéutico celebrado en Madrid este pasado mes de octubre. Quedó muy patente, por una parte, la escasa implantación de esta herramienta terapéutica en los equipos de atención clínica, pero, por otra, se demostró también, el interés y la curiosidad que suscita el rol del acompañante terapéutico entre profesionales que trabajan en recursos sociales y comunitarios.

Este primer congreso dio pie a una puesta al día entre profesionales que trabajan en diferentes ámbitos comunitarios (adicciones, psicosis, discapacidad intelectual, "sin techo", autismo,  etc.) y desde diferentes roles y objetivos (gestores de casos, PSI,  equipos de apoyo social comunitario, etc.).

Se acostumbra a definir el acompañamiento terapéutico en negativo, por lo que no es, o no hace, con la intención de diferenciarlo de otras disciplinas del ámbito del cuidado de las personas y del ámbito psi. Intentamos construir una definición que plasme su especificidad, y no es sencillo, porque incluye aspectos de estas otras disciplinas.

Acompañar es ayudar, no hay duda. Terapéuticamente, incide en la diferencia: implica ayudar, pero en un marco de compromiso clínico, que incluye un profundo conocimiento de la subjetividad humana y un vasto entrenamiento  para manejar sus vicisitudes en el día a día.

Acompañar terapéuticamente alude directamente a la clínica del caso por caso y al trabajo en equipo.

Lo que requiere nuestra mayor atención actualmente es señalar que el acompañante terapéutico precisa de un soporte formativo, teórico y práctico, y de una continuada supervisión para llevar a cabo su labor de forma profesional y saludable, para poder coordinarse de forma operativa con el resto de profesionales del equipo y manejarse con otras instancias que intervengan en el caso.


Con nuestro agradecimiento por vuestro interés.


Marisa Pugès y Jaume Petit.
Psicólogos clínicos y Psicoanalistas.








      
                                       info@cfronts.com                                           
                                                          www.cfronts.com


Benvolguts amics i col·legues: 

Dijous vinent,  21 de febrer, a les 20 hs., al carrer Riera de sant Miguel 1, bis, inaugurem l'espai Diàlegs a les Fronteres plantejant la següent qüestió:


Acompanyar és terapèutic?


Tenim encara molt present la nostra participació al Primer Congrés espanyol d'Acompanyament Terapèutic celebrat a Madrid aquest passat mes d'octubre. Va quedar molt palès, d'una banda, l'escassa implantació d'aquesta eina terapèutica en els equips d'atenció clínica, però, de l’altra, es va demostrar també, l’ interès i la curiositat que suscita el rol de l'acompanyant terapèutic entre professionals que treballen en recursos socials i comunitaris.

Aquest primer congrés va donar motiu a una posada al dia entre professionals que treballen en diferents àmbits comunitaris (addiccions, psicosis, discapacitat intel·lectual, "sense sostre", autisme, etc.) i des de diferents rols i objectius (gestors de casos, PSI, equips de suport social comunitari, etc.).

S'acostuma definir l'acompanyament terapèutic en negatiu, pel què no és, o no fa, amb la intenció de diferenciar-ho d'altres disciplines de l'àmbit de la cura de les persones i de l'àmbit psi. Intentem construir una definició que plasmi la seva especificitat, i no és senzill, perquè inclou aspectes d'aquestes altres disciplines.

Acompanyar és ajudar, no hi ha dubte. Terapèuticament, incideix en la diferència: implica ajudar, però en un marc de compromís clínic, que inclou un profund coneixement de la subjectivitat humana i un vast entrenament per manegar les seves vicissituds en el dia a dia.

Acompanyar terapèuticament al·ludeix directament a la clínica del cas per cas i al treball en equip.
 
El que requereix la nostra major atenció actualment és assenyalar que l'acompanyant terapèutic precisa d'un suport formatiu, teòric i pràctic, i d'una continuada supervisió per dur a terme la seva labor de forma professional i saludable, per poder-se coordinar de forma operativa amb la resta de professionals de l'equip i manegar-se amb altres instàncies que intervinguin en el cas.

Amb el nostre agraïment pel vostre interès. 



Marisa Pugès i Jaume Petit. 
Psicòlegs clínics i Psicoanalistes.









Cap comentari:

Publica un comentari

Els vostres comentaris i suggeriments ens interessen.