Aquest blog vol ser un espai de difusió d' activitats, bibliografia, artícles, recursos i demès informacions sobre l'acompanyament terapèutic, la salut mental i la discapacitat intel·lectual, entre d'altres. Esteu convidats a participar-hi amb els vostres comentaris i suggeriments. Gràcies per la visita.
Marisa Pugès

29/11/08

El nostre funcionament


Procediment


Habitualment el contacte es realitza per vía telefònica al telèfon 93 415 96 06, per derivació del professional (psiquiatre, psicòleg,  treballador/a social) a càrrec del tractament. Tot i que també pot trucar la família o el propi interessat directament.

Aquest considera que per les característiques de la persona i el moment del seu tactament es fa necessària la inclusió d'un altre recurs com és el de l'Acompanyament Terapèutic per a donar més continuïtat al tractament en curs, per a resoldre conflictes que es donen a la quotidianeitat del subjecte, per a poder preparar el desinternament d'una clínica psiquiàtrica, o si el pacient es troba en situació de viure en una residència, per a acompanyar-lo en les seves sortides i  potenciar o mantenir els efectes del tractament en curs o que ha quedat interromput per l'ingrés, o moltes altres casuístiques.

Un cop rebem la demanda, avaluem la informació de què disposem sobre el cas i decidim quina és la millor manera d'iniciar el procés. Cada cas és dfiferent, i nosaltres treballem cas per cas.
Depenent d'això ens entrevistem amb la família o amb el professional i la família, o amb el professional i el mateix pacient, ... de moment amb unes idees bàsiques: per què es demana un AT? quins objectius planteja el professional? la famíla sap de què es tracta? el pacient està d'acord? tot això són elements que necessitem per a enfocar un AT. Sovint l'èxit de la nostra tasca depen de definir bé aquest inici.


Un cop tenim aquesta informació decidim quí (o quins) es farà càrrec del cas, en funció de diferents variables com són l'edat, el sexe, l'idioma, les aficions (pensem que no es tracta de fer per fer, si no de fer amb motivació i plaer, si el professional ha d'acompanyar un altre en alguna activitat o interés propi de l'altre, és molt més efectiu si també és un interès de l'AT), la proximitat geogràfca, i es clar els horaris...

Un cop reaitzades les presentacions l'AT comença el seu procés de vinculació al pacient i al seu entorn, familiar, social, etc. En aquests primers moments avaluarà si els objectius proposats són realitzables o no, o s'ha de canviar algun element en el plantejament. Es tornarà a fer una reunió (o les que calguin amb el professional, la família, etc), per a comentr i consensuar aquestes qüestions. En aquests moments és té molt en compte la idea que el pacient té d'aquesta nova proposta i la primera consigna que se li dona és que si per qualsevol cosa el professional assigmat no és l'adequat per a ell, es pot buscar una altra persona (tot i ser de vegades una qüestió ressistencial, això es tindrà en compte).

Un cop en marxa, es pauten entrevistes familiars i professionals per a mantenir un seguiment del cas, a part de que es tacta d'un treball en equip i la família hi té molt a fer, a part de fer un acompanyment també a la família en les qüestions que els afecten, és imprescindible per la bona marxa de l'AT que la família estigui conforme i col·labori. És bàsic en aquest moment enquadrar la nostra tasca, posar unes normes bàsiques de funcionament que la família i el pacient hauran d'acceptar explícitament, aixó és imprescindible per a donar un marc de seguretat al treball terapèutic, són les regles del joc que ni l'AT ni la família ni el pacient poden saltar ni canviar, si no és consensuadament. I si s'intenten canviar o boicotejar unilateralment, serà una altra dada a tenir en compte en la construcció d'aquell cas concret i en les estratègies d'intervenció que es faran servir. Saltar-se els acords pactats és una conducta a tenir en compte per l'equip, que hi pensarà sobre aquesta i intentarà intervenir d'alguna forma.

Durant al procés, a part de les entrevistes amb familiars i professionals, l'AT té un espai individual o grupal de supervisió i de coordinació del cas, de manera que sempre hi ha una refexió i intervenció en equip.

Si tot va bé, l'AT durarà més o menys temps en funció dels objectius proposats, aleshores es plantejarà un acomiadament amb cert temps de marge que permeti fer un tancament adequat de la relació que s'haurà establert entre pacient i AT. Perque, per més que és una relació professional, les característiques d'aquest dispositiu i el seu àmbit d'intervenció (de vegades en el propi domicili del pacient) fan que es generi un vincle de força intimitat que no es pot trencar d'un dia per l'altre sense conseqúències pels dos participants.

Cap comentari:

Publica un comentari

Els vostres comentaris i suggeriments ens interessen.