Aquest blog vol ser un espai de difusió d' activitats, bibliografia, artícles, recursos i demès informacions sobre l'acompanyament terapèutic, la salut mental i la discapacitat intel·lectual, entre d'altres. Esteu convidats a participar-hi amb els vostres comentaris i suggeriments. Gràcies per la visita.
Marisa Pugès

PROGRAMA TÀNDEM d'Acompanyament Terapèutic

TÀNDEM 

Projecte d’acompanyament terapèutic a persones que necessiten un suport extens complementari.




L’equip el conformen professionals especialitzats en diferents àmbits de la salut mental: psicologia infantil i juvenil, adults, psicologia de gènere (dona), trastorns mentals severs (Tr. Bipolar, Trastorn límit, esquizofrènia, psicosi, discapacitat intel·lectual,...).. La nostra línia d’intervenció és la del “cas per cas” planificant l’estratègia de tractament més adequada en funció de les particularitats individuals de cada persona o col·lectiu. Observem, a l’hora de realitzar el diagnòstic, no només els aspectes psicopatològics sinó les necessitats expressades pels individus en les seves demandes, la seva situació actual (familiar, econòmica, laboral, social,…) per que entenem que la intervenció ha de ser tenint en compte la globalitat de la persona per tal de poder-la acompanyar en el seu procés de salut i benestar. Per això treballem de forma interdisciplinària amb d’altres institucions i altres professionals.





Presentació del Servei d’Acompanyament Terapèutic Comunitari


En aquesta línia, el nostre servei d’acompanyament terapèutic té sentit quan els serveis públics (o privats) no poden atendre totes les necessitats de les persones que pateixen una problemàtica de salut mental, en la seva complexitat i amplitud.
Els professionals de la nostra associació són pioners a Catalunya en l’oferta del servei d’atenció comunitària ACOMPANYAMENT TERAPÈUTIC (des de l’any 1997 ). Aquest servei ofereix un complement, un suport domiciliari i en la comunitat al tractament psicoterapèutic i farmacològic, donant un recolzament a les famílies i als pacients en situacions de crisi, o de cronicitat, on es desborden els dispositius tradicionals de tractament, o aquests resulten insuficients. Consisteix, per una banda, a acompanyar la persona (pacient-usuari) en aquelles etapes o moments de crisi en les que, per causa de la patologia, es generin dificultats o malestar, ja sigui per a ell o per a la seva família i entorn, o, per una altra banda, a acompanyar la persona en aquelles situacions on es fa necessari un suport de continuïtat i presència estable.
L'acompanyant és un professional de la salut mental que s'apropa al lloc on es troba el pacient per a ajudar-lo a la seva rehabilitació. Els objectius i la intervenció de l'acompanyant es planifiquen en base a les necessitats del cas i es pacten amb la família, el professional de referència (psiquiatra, psicòleg, treballador social,...) i el pacient. Destaquem que es tracta d'un abordatge personalitzat, tenint en compte a cada usuari en la seva particularitat, elaborant una estratègia individualitzada en concordança a la seva problemàtica i a les seves capacitats. Així mateix posem èmfasi en la participació de la família o entorn de l’usuari en la recuperació del subjecte, a tal efecte posem els mitjans per a oferir-los suport terapèutic i assessorament com a part del tractament. L'acompanyant pot: ajudar a organitzar activitats quotidianes, dins i fora de la llar, acompanyar en sortides o en la trobada amb d'altres (parc, amics, consulta mèdica, etc.), reprendre activitats normalitzades (escola, club, món laboral, llar d’infants, ...), afavorir la relació del pacient amb la família i el seu entorn.
Com està en contacte amb la persona i el seu context, l'acompanyant, a través de la seva intervenció, observa formes de resposta , afavoreix canvis i promou revisió d’estratègies respecte al seu tractament  juntament amb la resta de l’equip. Així es constitueix un nexe entre el pacient, el tractament i la vida quotidiana.
L'acompanyament pot tenir una durada d'unes hores a la setmana fins a una intervenció intensiva de trobades diàries de duració perllongada. És modificable per les successives avaluacions durant el seu desenvolupament.
És condició per a la seva implementació que la persona a acompanyar es trobi en tractament psiquiàtric i/o psicoterapèutic, de manera que existeixi un professional a càrrec del cas, amb el que coordinar les accions de l'acompanyament. En cas de no existir aquest professional, un dels objectius primordials de l'acompanyament serà el de vincular l'usuari a un tractament.

Objectius Generals:

1. Afavorir la continuïtat del tractament en curs, o possibilitar l'inici del tractament adequat.
2. Ajudar la persona en aquelles situacions en les que mostri necessitats de suport, empoderar-lo per a trobar els seus propis recursos i solucions.
3. Afavorir la inserció social, la comunicació.
4. Mantenir la informació actualitzada sobre l'evolució  en coordinació amb l'equip tractant i amb els pares o persones a càrrec.
5. Sostenir, fiançar i complementar la xarxa natural de recolzament de l'usuari.
6. Acompanyar l'usuari en situacions noves, difícils de realitzar, o evitades fins el moment, i així detectar i intervenir in situ sobre els conflictes, les frustracions i les respostes que li provoquen (por, ansietat, agressivitat, bloqueigs, inhibició…)
7. Estimular la capacitat creativa de l'usuari ajudant-lo en el desenvolupament de nous recursos per a conduir-se en la seva vida quotidiana, partint sempre de la recuperació dels propis recursos i capacitats.
8. Prevenir situacions de risc per a l'usuari i/o per a tercers.


Aquest dispositiu té diferents aplicacions, ens centrarem en la petita infància


En el cas d’un servei d’atenció precoç a la petita infància com és el CDIAP, l’acompanyant terapèutic té sentit en aquells casos on es detecta, per una banda, un millor pronòstic relacionat amb una major intensitat del tractament, o, un millor aprofitament de la intervenció psicoterapèutica  si es pot incidir en aspectes socio-familiars i educatius,  en l’àmbit quotidià.
És sabut, que quan més precoç és la detecció del problema i abans comença la intervenció terapèutica, hi ha més probabilitats de canvi, en la majoria de casos. En el cas d’infants que presenten algun tipus de discapacitat intel·lectual o un Trastorn de l’Espectre Autista, (o d’altres problemàtiques) que s’expressen , o no, amb trastorns de conducta o de l’aprenentatge, i amb dificultats en la relació amb els altres, és fonamental aquesta precocitat. I es fa necessària una intervenció al més amplia i coordinada possible . Tanmateix, és imprescindible , que la majoria dels agents que intervenen en el cas, disposin d’una formació al més especialitzada possible en aquestes problemàtiques, pel tipus de comunicació que es pot establir, per les dificultats amb algunes conductes disruptives, pel tipus de tasques que es poden realitzar, ...
Un acompanyant  terapèutic, per la seva formació, està entrenat per a treballar en diferents àmbits de l’entorn del nen o nena : la llar d’infants, el domicili, el parc, la visita al pediatra, etc. i per a interactuar des d’una vessant psico-educativa,  amb els pares, els educadors, els metges i infermers ... promovent, d’aquesta forma, l’ampliació i l’abast del tractament psicoterapèutic.

Un at, en aquests casos, actua com un facilitador de la comunicació amb l’entorn, mostrant una comprensió dels fenòmens i altres formes de relació més adequades. Sempre treballant des d’un vincle de respecte i confiança amb l’Infant i la seva família i, en estreta coordinació amb la resta de l’equip.

La seva tasca s’orienta a acompanyar els nens en les seves dificultats, amb una mirada i una escolta diferents a les d’altres professionals que realitzen una tasca educativo-pedagògica, amb un objectiu de reforçar i ajudar a metabolitzar els canvis profunds promoguts des de l’espai psicoterapèutic. També, col·labora en la reducció de l’angoixa i el malestar familiars, propiciant un espai contenidor.


Atenció a les famílies


A la nostra institució pensem que l'abordatge i tractament de qualsevol forma de problemàtica psíquica i emocional s'ha de fer de manera integral, no hem d'oblidar la família de l'usuari, ja que aquesta també pateix pors, interrogants, conflictes, inquietuds, ansietats i la persistència, sense ajuda, de tot això pot generar malestar, patologia, conductes disruptives. És tan important ajudar l'usuari com a la família a millorar la qualitat de vida, el que implica afavorir la convivència, construir eines per a resoldre situacions, minimitzar situacions d'angoixa i resoldre dubtes.

L'objectiu fonamental, a més d'intentar arribar a trovar algunes respostes als interrogants concrets, apunta a crear un espai on pares i mares comparteixin preocupacions, i sobretot que puguin pensar quin és el lloc que ocupen i quin han d'ocupar en relació als seus fills, que puguin posar paraules al que els està passant i es puguin donar ells també un espai per a la reflexió.
  És important que cadascú pugui situar des de la seva particularitat, acceptant que no hi ha una única manera de ser pare ni hi ha una única manera de patir una situació concreta. Cada persona és única. Veiem que no és possible ser objectius davant els nostres fills ja que la seva malaltia ens remet a aspectes de nosaltres mateixos, per això cal fer un treball que propiciï mirar els fills des d'un altre lloc que ens permeti analitzar les nostres intervencions per a què siguin útils i menys doloroses.

Per això, oferim un dispositiu d'orientació a pares, en dues modalitats: individual i grupal.

La modalitat individual es refereix a la consulta amb un professional de la nostra associació. Especialment dirigida a aquells familiars i / o persones en contacte amb el pacient que desitgin un espai i atenció personalitzada d'orientació i contenció. Aquesta modalitat està indicada per a familiars que: 

1 Recentment s'enfrontin amb aquesta problemàtica
2 A etapes de re-agudització del quadre es troben amb nous problemes
3 Les seves relacions estiguin molt deteriorades o presentin conflictes greus.
4 Estiguin travessant moments d'angoixa greus que els impossibilitin resoldre el problema

La modalitat grupal és un espai d'orientació i suport coordinat per un professional. Dirigida a persones que vulguin compartir i parlar de la seva problemàtica i relació amb el fill o filla. Està indicada per a familiars que:

1 Fa temps que es troben amb aquesta situació
2 Hagin trobat algunes solucions i formes de resposta però desitgin millorar alguns aspectes i buscar noves estratègies
3 Desitgin trobar solucions pràctiques a partir de compartir experiències si les relacions s'han vist pertorbades per la seva problemàtica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els vostres comentaris i suggeriments ens interessen.