TÀNDEM
Projecte d’acompanyament terapèutic a persones que necessiten un suport extens complementari.
L’equip el conformen professionals especialitzats
en diferents àmbits de la salut mental: psicologia infantil i juvenil, adults,
psicologia de gènere (dona), trastorns mentals severs (Tr. Bipolar, Trastorn
límit, esquizofrènia, psicosi, discapacitat intel·lectual,...).. La nostra línia
d’intervenció és la del “cas per cas” planificant l’estratègia de tractament
més adequada en funció de les particularitats individuals de cada persona o
col·lectiu. Observem, a l’hora de realitzar el diagnòstic, no només els
aspectes psicopatològics sinó les necessitats expressades pels individus en les
seves demandes, la seva situació actual (familiar, econòmica, laboral,
social,…) per que entenem que la intervenció ha de ser tenint en compte la
globalitat de la persona per tal de poder-la acompanyar en el seu procés de
salut i benestar. Per això treballem de forma interdisciplinària amb d’altres
institucions i altres professionals.
Presentació del Servei d’Acompanyament Terapèutic Comunitari
En aquesta línia, el nostre servei d’acompanyament terapèutic
té sentit quan els serveis públics (o privats) no poden atendre totes les
necessitats de les persones que pateixen una problemàtica de salut mental, en
la seva complexitat i amplitud.
Els professionals de la nostra associació són
pioners a Catalunya en l’oferta del servei d’atenció comunitària ACOMPANYAMENT TERAPÈUTIC (des de l’any
1997 ). Aquest servei ofereix un complement, un suport domiciliari i en la
comunitat al tractament psicoterapèutic i farmacològic, donant un recolzament a
les famílies i als pacients en situacions de crisi, o de cronicitat, on es
desborden els dispositius tradicionals de tractament, o aquests resulten
insuficients. Consisteix, per una banda, a acompanyar la persona
(pacient-usuari) en aquelles etapes o moments de crisi en les que, per causa de
la patologia, es generin dificultats o malestar, ja sigui per a ell o per a la
seva família i entorn, o, per una altra banda, a acompanyar la persona en
aquelles situacions on es fa necessari un suport de continuïtat i presència estable.
L'acompanyant és un professional de la salut mental
que s'apropa al lloc on es troba el pacient per a ajudar-lo a la seva
rehabilitació. Els objectius i la intervenció de l'acompanyant es planifiquen
en base a les necessitats del cas i es pacten amb la família, el professional
de referència (psiquiatra, psicòleg, treballador social,...) i el pacient.
Destaquem que es tracta d'un abordatge personalitzat, tenint en compte a cada
usuari en la seva particularitat, elaborant una estratègia individualitzada en concordança
a la seva problemàtica i a les seves capacitats. Així mateix posem èmfasi en la
participació de la família o entorn de l’usuari en la recuperació del subjecte,
a tal efecte posem els mitjans per a oferir-los suport terapèutic i assessorament
com a part del tractament. L'acompanyant pot: ajudar a organitzar activitats
quotidianes, dins i fora de la llar, acompanyar en sortides o en la trobada amb
d'altres (parc, amics, consulta mèdica, etc.), reprendre activitats
normalitzades (escola, club, món laboral, llar d’infants, ...), afavorir la
relació del pacient amb la família i el seu entorn.
Com està en contacte amb la persona i el seu
context, l'acompanyant, a través de la seva intervenció, observa formes de
resposta , afavoreix canvis i promou revisió d’estratègies respecte al seu
tractament juntament amb la resta de
l’equip. Així es constitueix un nexe entre el pacient, el tractament i la vida
quotidiana.
L'acompanyament pot tenir una durada d'unes hores a
la setmana fins a una intervenció intensiva de trobades diàries de duració
perllongada. És modificable per les successives avaluacions durant el seu desenvolupament.
És condició per a la seva implementació que la
persona a acompanyar es trobi en tractament psiquiàtric i/o psicoterapèutic, de
manera que existeixi un professional a càrrec del cas, amb el que coordinar les
accions de l'acompanyament. En cas de no existir aquest professional, un dels
objectius primordials de l'acompanyament serà el de vincular l'usuari a un
tractament.
Objectius Generals:
1. Afavorir la continuïtat del tractament en curs,
o possibilitar l'inici del tractament adequat.
2. Ajudar la persona en aquelles situacions en les
que mostri necessitats de suport, empoderar-lo per a trobar els seus propis
recursos i solucions.
3. Afavorir la inserció social, la comunicació.
4. Mantenir la informació actualitzada sobre
l'evolució en coordinació amb l'equip tractant
i amb els pares o persones a càrrec.
5. Sostenir, fiançar i complementar la xarxa
natural de recolzament de l'usuari.
6. Acompanyar l'usuari en situacions noves,
difícils de realitzar, o evitades fins el moment, i així detectar i intervenir
in situ sobre els conflictes, les frustracions i les respostes que li provoquen
(por, ansietat, agressivitat, bloqueigs, inhibició…)
7. Estimular la capacitat creativa de l'usuari
ajudant-lo en el desenvolupament de nous recursos per a conduir-se en la seva
vida quotidiana, partint sempre de la recuperació dels propis recursos i
capacitats.
8. Prevenir situacions de risc per a l'usuari i/o
per a tercers.
Aquest dispositiu té diferents
aplicacions, ens centrarem en la petita infància
En el cas d’un servei d’atenció precoç a la petita infància com és el
CDIAP, l’acompanyant terapèutic té sentit en aquells casos on es detecta, per
una banda, un millor pronòstic relacionat amb una major intensitat del
tractament, o, un millor aprofitament de la intervenció psicoterapèutica si es pot incidir en aspectes socio-familiars
i educatius, en l’àmbit quotidià.
És sabut, que quan més precoç és la detecció del problema i abans comença
la intervenció terapèutica, hi ha més probabilitats de canvi, en la majoria de
casos. En el cas d’infants que presenten algun tipus de discapacitat
intel·lectual o un Trastorn de l’Espectre Autista, (o d’altres problemàtiques)
que s’expressen , o no, amb trastorns de conducta o de l’aprenentatge, i amb
dificultats en la relació amb els altres, és fonamental aquesta precocitat. I
es fa necessària una intervenció al més amplia i coordinada possible . Tanmateix,
és imprescindible , que la majoria dels agents que intervenen en el cas,
disposin d’una formació al més especialitzada possible en aquestes
problemàtiques, pel tipus de comunicació que es pot establir, per les
dificultats amb algunes conductes disruptives, pel tipus de tasques que es
poden realitzar, ...
Un acompanyant terapèutic, per la
seva formació, està entrenat per a treballar en diferents àmbits de l’entorn
del nen o nena : la llar d’infants, el domicili, el parc, la visita al
pediatra, etc. i per a interactuar des d’una vessant psico-educativa, amb els pares, els educadors, els metges i
infermers ... promovent, d’aquesta forma, l’ampliació i l’abast del tractament
psicoterapèutic.
Un at, en aquests casos, actua com un facilitador de la comunicació amb
l’entorn, mostrant una comprensió dels fenòmens i altres formes de relació més
adequades. Sempre treballant des d’un vincle de respecte i confiança amb l’Infant
i la seva família i, en estreta coordinació amb la resta de l’equip.
La seva tasca s’orienta a acompanyar els nens en les seves dificultats, amb
una mirada i una escolta diferents a les d’altres professionals que realitzen
una tasca educativo-pedagògica, amb un objectiu de reforçar i ajudar a
metabolitzar els canvis profunds promoguts des de l’espai psicoterapèutic.
També, col·labora en la reducció de l’angoixa i el malestar familiars,
propiciant un espai contenidor.
A la nostra institució pensem que l'abordatge i
tractament de qualsevol forma de problemàtica psíquica i emocional s'ha de fer
de manera integral, no hem d'oblidar la família de l'usuari, ja que aquesta
també pateix pors, interrogants, conflictes, inquietuds, ansietats i la
persistència, sense ajuda, de tot això pot generar malestar, patologia,
conductes disruptives. És tan important ajudar l'usuari com a la família a
millorar la qualitat de vida, el que implica afavorir la convivència, construir
eines per a resoldre situacions, minimitzar situacions d'angoixa i resoldre
dubtes.
L'objectiu fonamental, a més d'intentar arribar a trovar
algunes respostes als interrogants concrets, apunta a crear un espai on pares i
mares comparteixin preocupacions, i sobretot que puguin pensar quin és el lloc
que ocupen i quin han d'ocupar en relació als seus fills, que puguin posar
paraules al que els està passant i es puguin donar ells també un espai per a la
reflexió.
És important que cadascú pugui situar des de
la seva particularitat, acceptant que no hi ha una única manera de ser pare ni
hi ha una única manera de patir una situació concreta. Cada persona és única. Veiem que no és possible ser
objectius davant els nostres fills ja que la seva malaltia ens remet a aspectes
de nosaltres mateixos, per això cal fer un treball que propiciï mirar els fills
des d'un altre lloc que ens permeti analitzar les nostres intervencions per a què siguin útils i menys doloroses.
Per això, oferim un dispositiu d'orientació a pares,
en dues modalitats: individual i grupal.
La modalitat individual es refereix a la
consulta amb un professional de la nostra associació. Especialment dirigida a
aquells familiars i / o persones en contacte amb el pacient que desitgin un
espai i atenció personalitzada d'orientació i contenció. Aquesta modalitat està
indicada per a familiars que:
1
Recentment s'enfrontin amb aquesta problemàtica
2 A
etapes de re-agudització del quadre es troben amb nous problemes
3
Les seves relacions estiguin molt deteriorades o presentin conflictes greus.
4 Estiguin travessant
moments d'angoixa greus que els impossibilitin resoldre el problema
La modalitat grupal és un espai d'orientació
i suport coordinat per un professional. Dirigida a persones que vulguin
compartir i parlar de la seva problemàtica i relació amb el fill o filla. Està
indicada per a familiars que:
1
Fa temps que es troben amb aquesta situació
2
Hagin trobat algunes solucions i formes de resposta però
desitgin millorar alguns aspectes i buscar noves estratègies
3
Desitgin trobar solucions pràctiques a partir de compartir experiències si les
relacions s'han vist pertorbades per la seva problemàtica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris i suggeriments ens interessen.