Aquest blog vol ser un espai de difusió d' activitats, bibliografia, artícles, recursos i demès informacions sobre l'acompanyament terapèutic, la salut mental i la discapacitat intel·lectual, entre d'altres. Esteu convidats a participar-hi amb els vostres comentaris i suggeriments. Gràcies per la visita.
Marisa Pugès

29/9/10

GRADIVA (Associació d'estudis psicoanalitics) Jornades 2010


VII JORNADES D'INTERCANVI EN PSICOANÀLISI

Camins de la sexualitat
Perversió, Neosexualitats, Homosexualitat(s)


Barcelona 5 i 6 novembre 2010

Casa del Mar, Carrer d'Albareda 1-13



Lliurament documentacióInauguració de les VII Jornades, president de GradivaTaula rodonaAntonio SolerComunicacions, 3 taules simultàniesNeosexualitats Coordina: Jerónimo Erviti: Pare incestuós filla promíscua: Sexe per Internet: Perversió o neosexualitat?: Quan no s’instal·la la latència: nens hiperexcitats sexualment: Patologies de la transicionalitat i sexualitatHomosexualitat (s) Coordina: Octavio García: Funcions parentals i parelles homosexuals: Clínica psicoanalítica i homosexualitat: Un diagnòstic de TDHA: Un cas clínic: Noi de 16 anys amb dificultats en la identitat sexualSexualitat i canvi social Coordina: Regina Bayo-Borràs: Inconscient i Història: Una aproximació a les noves sexualitats: La pressió social per sostenir relacions genitals des de la: De la pulsió, l'afecte sexual, el desig i l'objecte avui: evolució de: Vestit i sexualitatConferènciaM. Elena SammartinoPausacafèComunicacions, 3 taules simultàniesPerversió Coordina: Blanca Granada: "Em pega perquè m’estima" (2on temps del fantasma perversllat per Freud en ‘Peguen un nen): L'altra escena dins meu: De l'estructura perversa al problema de la patologia fronterera: Públic i Privat a la perversió. Patologia en la relació entrePerversió Coordina: Roser Garriga: L’Horror: Perversió i addicció: "El corruptor" enigmàtica presència, reveladora i: La perversió i l'Art: Perversió Coordina: Graciela Davidovich: Perversions de la vida quotidiana: Vicissituds de l'anàlisi en la perversió: Renegació del successor: Trauma infantil i perversió. Abordatge clínicDinar de treball



Freud elabora el concepte de pulsió apuntalat per l'instint biològic, però
diferenciat d'aquest. La sexualitat ja no està al servei de la conservació de
l'espècie, sinó del plaer, i es construeix a través de la història i de la relació del
subjecte amb els seus objectes. Si qualsevol regió corporal pot ser font pulsional,
qualsevol activitat, la seva finalitat, o qualsevol objecte el seu objecte Existeix
alguna normativització que no sigui biològica o moral? La psicoanàlisi així ho

afirma en elaborar el concepte de perversió. Quin és l’articulador del pervers?

En algun moment de l'obra freudiana, la normativització és evolutiva i
jerarquitzada. Amb l'entrada en la teoria del complex de castració i de les

maniobres defensives enfront de l'angoixa, l’articulador d'aquesta normativitat

serà l'acceptació o no de la castració.
L'estudi dels pacients límit ens confronta amb un polimorfisme sexual que no
arriba a organitzar-se en perversió, o amb sexualitats addictives com a formes
protèsiques per a sostenir una subjectivitat defallent. Alhora, un profund canvi
dels costums fa públiques, o fins i tot promou, conductes sexuals fins a fa poc
anatematitzades.
Com veiem, és un territori sembrat, o tal vegada minat, de preguntes que
exigeixen a la teoria psicoanalítica respostes per situar-la a l'altura del seu temps.
A això volem contribuir amb la nostra trobada, a través d'un diàleg plural, viu i
actual.


Divendres 5 novembre 2010

16,15

17

Antonio Soler

17,15 -19,30

La perversió pensada des de les diferents línies teòriques

Eduardo Braier, Beatriz Salzberg, Carlos Tabbia

Coordina:

19,30-21,30

Sala A:
Javier de Juan

Roberto Goldstein

Joseph Knobel

M. José García

Sala B:
Miriam Botbol

Anna Casino

Mercè Collell

Glòria Setó

Sala C:
Jorge Belinsky

Gemma Cánovas
prepubertat / pubertat: efectes en la identitat sexual

Anna Segura
l'amor

Teresa Sunyé





Dissabte 6 novembre 2010

10

Perversió femenina

Estela V. Welldon

Coordina:

12

12,30-14,30

Sala A:
Clara Arnó
treba

Perla Ducach

Luis Sales

Francesco Spadaro
món intern i món extern

Sala B:
Aureli Gràcia

Oriol Martí i Margarita Solé

Gianfranco Nicolussi
inductora del desig pervers

Mercè Rigo

Sala C
M. Carmen Duchamp

Carmen Ferrer

Ignacio Rodríguez

Ana Sanjurjo

14,30

 ConferènciaTeresa SunyéConferència: Margarita SoléTancamentcoordinadora de les JornadesSopar i ball


16,30-18,30

La revolució sexual inacabada

Gérard Bonnet

Coordina:

18,30-20

La sexualitat en la transició democràtica

Román Gubern

Coordina

20

Margarita Solé,

22

 és psicoanalista en l'àmbit privat i psiquiatre assessora honorària deMadre, Virgen, Puta, un llibre essencial en els departaments de gènere deSadomasoquismo. Tots dos textos han estat traduïts aés psicoanalista, investigador i docent. Ha practicat la psicoanàlisi en dosd’EPCI (Ecole de Propédeutique à laVoir Etre vu, figures de l'exhibitionnisme, PUF, 2005; Les perversions sexuelles, que sais-je, PUF, 4ème ed., 2007;, Payot, 2001; Défi à la pudeur, quand la pornographie devient, Albin Michel, 2003; La perversion, se venger pour survivre,Les idéaux fondamentaux, des fondations inéluctables, mais explosives (2010).Doctor en Dret, ha estat professor d'Història delón Col·legial d’Escriptors de Catalunya,Historia(Danae, 1969), Mensajes icónicos en la cultura de masas (Lumen, 1974), El cine(Lumen, 1976), El cine sonoro en la II República (Lumen,Comunicación y cultura de masas (Península, 1977), La imagen pornográfica y otras(Akal, 1989), Del bisonte a la realidad virtual. La escena i el laberintoViaje de ida (Anagrama, 1997), Patologías de la imagen (Anagrama,Metamorfosis de la lectura (Anagrama, 2010).
Participants


I. Conferències


Estela V. Welldon
psicoteràpia a les clíniques Tavistock-Portman NHS de Londres. Com a membre del Royal
College of Psychiatrists és assessora experta en criminologia i perversions sexuals. És
fundadora i presidenta honorària vitalícia de la International Association for Forensic
Psychotherapy.
Ha publicat el 1988
moltes universitats i el 2002 va publicar
diversos idiomes. El British Journal of Psychotherapy va dedicar un volum exclusivament al
seu treball el maig 2009.

Gérard Bonnet
centres sanitaris i a l'Hôpital Psychiatrique de París. Doctor en psicologia / psicoanàlisi, ha
estat docent a la Universitat Paris VII, al Laboratoire de Psychanalyse et Psychopathogie, i al
Collège des Hautes Etudes psychanalytiques. Membre de l'Association Psychanalytique de

France, ha format part del comitè de redacció de la revista Psychanalyse à l'Université, on va
publicar nombrosos articles. És Director i professor
Connaissance de l'inconscient). Ha publicat:
aujourd'hui
L'irrésistible pouvoir du sexe
l'initiation sexuelle des jeunes
PUF, 2008; i

Román Gubern Garriga-Nogués
Cinema a diverses universitats dels Estats Units i Itàlia. Des de 1983 és catedràtic de
Comunicació Audiovisual a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat
Autònoma de Barcelona, de la qual també ha estat degà. Ha estat president de l'Associació
Espanyola d'Historiadors del Cinema i de la Asociaci

és membre de l'Association Française pour la Recherche sur l'Histoire du Cinéma, acadèmic
de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de l'Acadèmia d'Arts i Ciències
Cinematogràfiques d'Espanya, etc. Entre els molts llibres que ha publicat es troben:
del cine
español en el exilio 1936-1939
1977),
perversiones ópticas

(Anagrama, 1996),
2004);
 Metge psiquiatre i psicoanalista. Membre Ple de la InternationalPsicoterapia breve(1981), Psicoanàlisis. Tabúes en teoría de la técnica (1990),(2009) i Gemelos. Narcisismo y dobles (2000), aquest últim en Psicòloga ClínicaPsicoanalista. Integrant de l’equip de la ClínicaDocent de l’ECPNA. Directora de l’Àrea psicosocial de l’ECAI ―Créixer Junts‖. ExmembrePràctica Freudiana‖ fins a 1990. Corresponsal de la Revue de Psychanalysede 1983 fins a 1990. Autora del llibre Los niños no se divorcianEl lugar de los padres en el psicoanálisis de los niños (1995), Gemelos.(2000) i Ampliando el mundo (2007)
II. Taula rodona


Eduardo Braier
Psychoanalytical Association; membre de Gradiva. Exerceix la docència a Gradiva i a Ipsi
Formació Psicoanalítica, així com al Centre de Diagnòstic i Psicoteràpia de Barcelona, on és
Director Docent. Dicta cursos i conferències a diferents institucions psicoanalítiques
d'Espanya i Argentina. És autor de diversos articles i dels llibres següents:
de orientación psicoanalítica

Hacer camino con Freud
qualitat de co-autor i compilador.

Beatriz Salzberg

Logos.

de ―

―Littoral‖ Editorial Erès des

(1993). Co-autora de
Narcisismo y dobles
 Doctor en Psicologia (UB), psicòleg clínic, psicoanalista. Membre delSupervitions with Donald Meltzer (Karnac), Clínica Psicoanalítica con Niños y(Spatia ed. I en Karnac), De un Taller Psicoanalítico (Grafein), Il fanatismo. Dalle(Armando ed.), Co-editor d’Adolescentes de D. Meltzer i M. HarrisPsicoanalista. Membre d’Invenció Psicoanalítica. Docent d’ECPNA, Escola dePsicoanalista. Professor honorari de la Universitat Nacional de RosarioLo imaginario: un estudio (Nueva Visión), Bombones(Serbal), El retorno del padre (Lumen) i La psicoanàlisis y los(Lumen).. Psicòloga Clínica. Psicoanalista. Membre del Grup d’estudi i recercaPsicòloga clínica, psicoanalista. Membre de GPB (Grup Psicoanalític deBebé. bienvenido al mundo (0-3años), El orgullo de descubrir (3-6. Coautora de diversos llibres publicats amb el Grup Psicoanalític de Barcelona.Psicòloga clínica, psicoanalista. Autora de: El oficio de ser madre, la(Paidós), Niños difíciles (RBA-Planeta) i coautora de diversosPadres separados (RBA-Planeta), El Larousse de la Mujer (Planeta)Psicòloga clínica. Psicoanalista. Centre d'Atenció a la Salut Sexual iPsicòloga Clínica. Psicoanalista. Membre d’Invenció PsicoanalíticaPsicòloga especialista en Psicologia Clínica. Psicoanalista.Escola de Clínica Psicoanalista. ambPsicòloga clínica i psicoterapeuta psicoanalítica. Membre i docent dePsicòloga ClínicaPsicoanalista. Membre i docent de Gradiva.Psicòloga Clínica. Psicoanalista. Membre del Grup d'estudi i recerca sobreMetge Psiquiatre. Psicoanalista. Full Member of the InternationalPsicòloga Clínica:Psicoanalista. Membre del Grup d’estudi i recerca sobrePsicòleg clínic, psicoanalista. Autor del llibre Psicoanálisis y psicosisPsicoanalista, psicòleg clínic. Membre de AEHP, SEPIA i d’IPsi FormacióPsicòleg clínic, psicoanalista. Docent de l'Escola de Clínica PsicoanalíticaClínica Psicoanalítica con Niños.Metge Psiquiatre. Psicoanalista Full Member IPA (APA iMetge. Psicoanalista. Treballa amb pacients que tenen problemàtiquesConocer Claude Bernard y su obra (1980).(1995). Todo lo que quisiste saber sobre la dependencia a. (1997, 2004).Psicòloga clínica. Psicoanalista. Membre de CRAPPSI. Centre de Recerca iMetge, psicoanalista. Docent ECPNA. Terapeuta del CHM deMetge. Psiquiatre Consultor del Centre de Salut Mental d'Esplugues.Psicòloga, psicoanalista. Membre de Gradiva. Terapeuta del CHM dePsicòloga clínica, psicoanalista. Presidenta i docent d’IPsi, formacióiPsi, centre d'atenció en salut mental. Presidenta dePsicòloga clínica. Psicoanalista i docent màsters i post-grau Universitat dePsiquiatre, terapeuta psicoanalític, membre de la Societat Italiana deIl Fanatismo (2007; Armando Editore). Article en espanyolLa creatividad y su papel en la superación del trauma. Intercanvis vol.15.Psicòloga. Psicoanalista. Membre del Grup d’estudi i recerca sobreMetgessa. Psicoanalista. Membre de Gradiva. Vicepresident de la revista. Docent de Gradiva i d’ECPNA. Docent col·laboradoraPsicòloga clínica. Psicoanalista. DEA en Problemes de Filosofia(en la llengua en que es realitzaran les exposicions)
Carlos Tabbia
"Grup Psicoanalític de Barcelona" i de l'ACPP (EFPP). Docent en el Màster de formació en
psicoteràpia psicoanalítica (ACPP-Universitat de Girona), a l'Escola de Clínica Psicoanalítica
amb Nens i Adolescents, i en iPsi formació. També realitza tasca docent a Itàlia (SIPP-EFPP).
Co-autor de
Adultos
origini psichice al sociale
(Spatia ed.). Diverses publicacions en revistes psicoanalítiques del Brasil, Argentina, Espanya,
Anglaterra.


III. Comunicacions


Clara Arnó
Clínica Psicoanalítica amb nens i adolescents.

Jorge Belinsky
(Argentina). Professor del màster en Psicoanàlisi i Filosofia de la Cultura, Universitat
Complutense (Madrid). Autor de:
envenenados y otros ensayos
límites de su formalización

Magdalena Blanch
sobre Trastorns Fronterers

Miriam Botbol
Barcelona). Autora de
años)

Gemma Cánovas
construcción de la maternidad
llibres, entre ells:

Anna Casino
Reproductiva de Badalona Serveis Assistencials. Centre d'Higiene i Salut Mental de
Badalona. Pràctica privada.

Mercè Collell

Mª del Carmen Duchamp
Membre i Docent de APFCIB. Membre i ex- docent de l
nens i adolescents.

Perla Ducach
Gradiva. Membre del Grup Psicoanalític de Barcelona.

Carmen Ferrer

Mª José Garcia
Trastorns Fronterers. Membre de Gradiva. Realitza supervisions clíniques i docència

Roberto Goldstein
Psycho-Analytical Association. President de l'Associació Espanyola d'Història de la
Psicoanàlisi. Vice Président à l'étranger de l'AIHP

Pilar González
Trastorns Fronterers

Aureli Gràcia

(Síntesi, 2001)

Javier de Juan
Psicoanalítica

Joseph Knobel
amb Nens i Adolescents. Co-autor del llibre

Gianfranco Nicolussi
Associació Psicoanalítica Italiana). Secretari científic AVPP (Associació Veronesa de
Psicoteràpia Psicoanalítica)

Oriol Martí
relacionades amb la drogodependència i les addiccions en general. Va treballar com a
professor de Medicina Social. Autor de:

Introducció a la medicina Social
las drogas y nunca te atreviste a preguntar

Mercè Rigo
Investigació en les pràctiques Psicoanalítiques

Ignacio Rodríguez
Cornellà.

Luis Sales
Psicoanalista membre i docent de Gradiva.

Ana Sanjurjo
Cornellà

Anna Segura
psicoanalítica. Membre de l'equip clínic d
la revista Intercanvis, papers de Psicoanàlisi.

Glòria Setó
Barcelona. CSMIJ de Gràcia i de Sant Andreu. Membre de Gefco (Grup d'estudi dels
Fenòmens contemporanis): Psicoanàlisi i actualitat

Francesco Spadaro
Psicoteràpia Psicoanalítica (SIPP-EFPP). Professor de l'Institut de Formació SIPP en Teoria
de la Tècnica. Co autor del llibre
(2005):

Mariona Solé
Trastorns Fronterers

Margarida Solé

Intercanvis, papers de Psicoanàlisi
del GPAB, Grupo de Psicoterapia Analítica de Bilbao.

Teresa Sunyé
Contemporània. Membre de Gradiva. Organitza des de l'any 1997 el cicle de conferències
"Espai de Paraula" a Terrassa, Barcelona.


Resums Comunicacions
 ca, és un lloc d’encontre i també de desencontre.se així freqüentment a l’imperatiu de la norma heterosexualintroducció teòrica sobre els diferents tipus d’homosexualitat segons l’estructura dea presentacióderecho, Historia, antropología, religiónque han hecho posible la emergenciapromocionar desde el discurso social (medios de comunicación, etc.)posición masoquista se anuda con la necesidad de vivir bajo la protecciónLa otra escena dentro de míNeurosis y psicosis (1924) y extraer de él todas sus consecuencias. Enn al yoadimir Nabókof i d’altres pintors ide com les imatges de l’ Art juguen un paper semblantpoyará en casos clínicos.InscripcionsNº Cte. 2013 0074 08 0200845035
Padre incestuoso hija promiscua.

Javier de Juan
En el presente texto, se tratará del caso clínico de Sandra, abusada sexualmente por su padre y,
que se entrega en forma cosificada a todo hombre que la reclama. En el acaecer del
acompañamiento psicoanalítico quincenal, pues hoy no telera una distancia más próxima al
objeto y, a partir de la contratransferencia-transferencia se indagará en nociones como fijación
al trauma-compulsión de repetición, identificación al agresor y falso-self, mensajes sexuales
enigmáticos transgeneracionales, en falta de simbolización y apropiación subjetiva.
Intentaremos acercarnos a la frágil economía difusa de Sandra, y a los efectos en ella de una
madre psicótica.

Sexo por internet. ¿Perversión o Neosexualidad?

Roberto M. Goldstein
Debido a las nuevas tecnologías, se presentan en nuestras consultas nuevas manifestaciones de
antiguas patologías, que ponen de relieve nuevos tipos de vínculos que surgen de estas
situaciones. Estas ponen al analista en el cuestionamiento de dilucidar si se enfrenta ante una
patología que caiga en lo que solía llamarse perversión o en lo que Joyce McDougall
denomina y describe como neosexualidad.
El desarrollo teórico irá acompañado por unas viñetas clínicas.

Cuando no se instala la latencia: niños hiperexcitados sexualmente.

Joseph Knobel
La necesidad de revisión y continua adaptación a los nuevos contextos sociales de los
principios psicoanalíticos formulados por Freud hace ya más de 100 años es, sin duda, un
imperativo de nuestro trabajo y labor como psicoanalistas y difusores del psicoanálisis.
Es en esta dirección en la que me propongo cuestionar y debatir la vigencia del período de
latencia.
A partir de una serie de viñetas de la clínica actual en las que la latencia no se instala vemos

una serie de síntomas en los niños que giran alrededor de una hiperexcitación sexual.
Además de producir una sintomatología específica en la infancia, la falta de latencia, este

―quemar etapas‖ tan propio de la sociedad de la inmediatez, va a producir una

desafectivización de la sexualidad cuando irrumpa la adolescencia que también queda afectada
por esta desorganización genital infantil


Patologies de la transicionalitat i sexualitat

Mª José García
Les patologies de la transicionalitat es manifesten en vincles amb els altres de característiques
addictives. El subjecte es queda estancat en l´analitat, sense admetre la caiguda de l'objecte,
retenint-lo per la dificultat en diferenciar-se. La desmentida com a mecanisme de defensa típic
de les perversions enfront de la castració simbòlica pren en les patologies frontereres un camí
diferent, es tracta de la desmentida de l'objecte com a tal. L´objecte transicional esdevindrà un
objecte fetitxitzat. Aleshores, quines tonalitatas tindran en aquestes patologies les relacions de
parella i la sexualitat?


Funciones parentales y parejas homosexuales

Miriam Botbol
Cuando las funciones parentales son ejercidas con madurez, favorecen el desarrollo mental.
Estas funciones implican el desarrollo de la capacidad de cuidar y la integración de las
diferencias.
El dibujo de un triángulo escaleno podría ser una forma simple de representar relaciones
complejas.


Clínica psicoanalítica i homosexualitat

Anna Casino
Freud separa la sexualitat humana de la reproducció. La vida sexual és problemàtica,
simptomàti

La perversió polimorfa del nen/a, no condueix a la heterosexualitat més que a la
homosexualitat, contraposant-

dominant.
És evident que el llenguatge de Freud és producte del seu temps però també és sorprenent que
proposi que el desig humà no està relacionat amb la biologia, que hi han diferents pràctiques
sexuals i que la heterosexualitat no és un estatut natural, sinó una aspiració imposada
culturalment.
També em sembla important recordar el tractament desafortunat respecte a la homosexualitat,
tractant-la com una perversió. Si tenim en compte les tres estructures clíniques: neurosi,
psicosi i perversió. La heterosexualitat i la homosexualitat són respostes segons Lacan a la
impossibilitat de la relació sexual doncs no hi ha normalitat sexual.


Un diagnòstic de TDHA.

Mercè Collell
Atenc X i iniciem un treball analític , X és un noi de 14 anys diagnosticat de TDHA des dels
5 anys. El treball mostra com ha quedat encapsulat en el seu desenvolupament psicosexual, i
els estralls emocionals que ha patit en la seva relació amb l'aprenentatge i amb els companys.



Un cas clínic: noi de 16 anys amb dificultats en la identitat sexual.

Glòria Setó

Breu

personalitat de base. Es plantegen les diferents identificacions i el paper fonamental del pare

en l’estructuració del psiquisme. Es parla de fetitxisme i de la posició dona, ―ser mirada‖, per

enllaçar-ho amb la clínica.

El cas d’un noi de 16 anys, aparentment homosexual, amb elements narcisistes importants i
estructura de personalitat perversa, tot això si hi estem d’acord, ja que és el tema de discussió i
l’objectiu de l

Inconsciente e Historia: una aproximación a las nuevas sexualidades

Jorge Belinsky
El objetivo de esta ponencia es analizar un marco de referencia para la comprensión de los
nuevos caminos de la sexualidad, vinculados a los cambios históricos en lo inconsciente
individual y social, a partir del psicoanálisis en relación con los derroteros de las ciencias
humanas
de esos caminos como parte de la cultura; con especial atención a las situaciones límite en el
cruce entre aquellas prácticas discursivas y las nuevas tecnologías del cuerpo.

La presión social para sostener relaciones genitales desde la prepubertad/
pubertad: efectos en la identidad sexual

Gemma Cánovas

Reflexionar acerca de la tendencia creciente en nuestro contexto social ya desde la infancia -
período de latencia -de
relaciones sexuales intimas como producto de imitación de modelos de comportamiento
adulto. Analizar los efectos sintomáticos en la construcción de la identidad sexual: confusión
interna, desorientación, baja consideración personal, etc. especificando el grado de riesgo en
ambos sexos y específicamente en las niñas. Ilustrado caso clínico. La laxitud de las figuras
parentales y la escuela frente a este fenómeno.


De la pulsión, el afecto sexual, el deseo y el objeto hoy: evolución del amor.

Ana Segura
La sexualidad humana varía de una cultura a otra dependiendo del contexto socio-histórico en
el que se desarrolle. De la sexualidad del hombre primitivo ligada a los ciclos de fecundación -
como la de otros mamíferos- a la sexualidad del humano occidental, desligada cada vez más
de la reproducción, hay un salto gigantesco. No es tan grande la diferencia entre la primera
parte del siglo XX -cuando Freud teorizó sus hipótesis sobre la sexualidad humana- y la que
apreciamos en esta primera década del siglo XXI, pero sí se observa una evolución debida a
los cambios tecnológicos, sociales y culturales. En mi trabajo intentaré desarrollar cómo se
expresan dichos cambios en la teoría y en la clínica.



Vestit i sexualitat.

Teresa Sunyé
En la societat de predomini escópica el vestit, en cenyirem al femení, juga un paper important
permetent mostrar-se i alhora amagar-se darrera aquesta segona pell. La relació subjectiva
amb el vestit ens mostra les diferents significacions que pren segons sigui la expressió de la
sexualitat que el subjecte li atorga. Però el vestit també pot esdevenir la llibertat de creació

d’una imatge personal


“Me pega porque me quiere"

(2do tiempo del fantasma perverso trabajado por Freud en: Pegan a un
niño)

Clara Arnó
Frecuentemente, la
de alguien que nos ame de forma in-con-mensurable.
El sufrimiento se erogeniza, y el sujeto se entrega al A (gran otro) como víctima, propiciando
activamente un juego, que suele ser engañoso y mortífero a la vez.


Perla Ducach
El propósito de este trabajo es ofrecer algunas reflexiones sobre un aspecto particular de la
organización narcisista infantil caracterizada por la socialización de la perversidad.

Se ilustra este tema con el caso de una paciente atrapada en una ―historia de otros‖ que lleva el

sello del sufrimiento de sus padres durante el Holocausto.


De la estructura perversa al problema de la patología fronteriza

Luis Sales
En esta ponencia pretendo partir de un comentario que Freud dejó caer como de pasada al
final de su artículo

dicho comentario, tras sugerir nada menos que tal vez estaríamos ante un ―nuevo campo de
investigación‖, Freud se interroga acerca de los mecanismos que le permitiría
deformarse, partirse o segmentarse a fin de no caer ni en una estructura neurótica ni en una

psicótica, y concluye: ―Las inconsecuencias, extravagancias y locuras de los hombres

aparecerían así bajo una luz semejante a la de las perversiones sexuales; en efecto,

aceptándolas, ellos se ahorran represiones‖. Ha sido André Green quien ha señalado que este

comentario prefigura el problema de los trastornos fronterizos, toda vez que Freud hace una
referencia implícita al tema de la desmentida (que es el proceso en virtud del cual el yo se
ahorra las represiones) y de la escisión del yo. La sugerencia de Green va más lejos, pues
apunta la posibilidad de que la patología fronteriza fuera al yo lo que la perversión es a la
sexualidad. Todo ello nos invita a plantearnos las concomitancias metapsicológicas y clínicas
que puede haber entre la estructura perversa y la llamada patología fronteriza



Público y Privado en la Perversión. Patología en la relación entre mundo
interno y mundo externo.

Francesco Spadaro.
En este trabajo se trata la psicopatología de la perversión, a partir de los casos clínicos de dos
pacientes perversos: un hombre y una mujer. En este caso se describe la perversión como una
patología en la relación entre mundo interno y mundo externo y se trata de individuar los
elementos que están en la base de la desregularización. Por último se expone el intento
terapéutico utilizado en ambos casos.


El Horror

Aureli Gracia
No podemos identificarnos con el sujeto de la perversión. Sólo en el fantasma puede el
neurótico experimentar el horror del acto perverso. Pero a veces de forma inesperada nos llega
a la consulta un horror en forma de relato que interroga a fondo nuestra neutralidad de
psicoanalistas. ¿Cómo posicionarnos frente a ese horror?


Perversió i Addicció

Oriol Martí i Margarita Solé
Intentarem en primer lloc fer una breu referència a la relació que pot existir entre estructura
perversa i addicció.

En segon lloc, a través de vinyetes clíniques intentarem pensar com l’addicció pot ser

utilitzada com a mode de satisfacció pulsional en la perversió.


“El corruptor”, enigmática presencia, reveladora e inductora del deseo

perverso

Gianfranco Nicolussi
Si entendemos la estructura perversa como no limitada al mundo de la subjetividad sino como

una escenificación interna que se activaría desde la relación intersubjetiva o sea desde un‖
encuentro‖, que si bien no necesariamente pueda presentarse en la estructuración de todas las

perversiones, es en cambio posible observar en un significativo numero de ellas, diríamos
entonces que el sujeto perverso no es independiente del objeto de su perversión; el perverso

incipiente. Ambos en ese encuentro ―actúan‖ como pareja la escena perversa. El corruptor

respondería de esta forma a una escenificación interna presente en el sujeto perverso en su
generalidad.


La Perversió i l’ Art

Mercè Rigo i Grimalt

La Perversió present en totes les societats humanes, pot ser sublim quan es gira cap l’ Art.

Juliette, personatge del Marquès de Sade, a la ciutat de Florència, queda impressionada per la

bellesa de les obres d’ art que troba a la Galeria del Príncep Cosme I de Mèdici.

La protagonista confessa sentir una gran passió per les Belles Arts; una passió pel caràcter
insaciable de la imatge, incapaç de calmar la exigència permanent de la pulsió. Juliette ,

exposa la idea que defineix per a ella l’ Art. ―Els amos de l’ Univers, no amaguen els seus
vicis, sinó que els eternitzen mitjançant les Arts.‖

Passant per diversos escriptors Sade, Oscar Wilde, Vl

artistes; tractaré de fer un recorregut
en l’ obra sadiana, en el misticisme i en el fetitxisme: activar els motors de la pulsió i fixar l’

experiència del gaudi.


Perversiones de la vida cotidiana

Mª Carmen Duchamp
En el actual escenario mundial ¿podemos hablar de que la perversión adopta nuevas formas
en el entramado social y en la vida cotidiana?


“Vicisitudes del análisis en la perversión”

Carmen Ferrer
El perverso no suele sufrir con su síntoma sino que goza con él, motivo por el que no tiene
mayor interés en solucionarlo.
Son los otros quienes padecen con sus actuaciones. Cuando un perverso se acerca al
psicoanálisis lo hace empujado por la persona que, principalmente, está soportando el
malestar. Esta circunstancia determina, en buena medida, la marcha del tratamiento y sus
resultados


Renegación del Sucesor

Ignacio Rodríguez
Freud nos transmitió que la represión originaria atrae otras represiones secundarias, que pasan
a formar parte desde este momento del núcleo más profundo de lo inconsciente. Lacan postula
que la represión originaria se produce por efecto de la inscripción del Nombre-del-Padre,
represión que a su vez es seguida por los "Sucesores del Nombre-del-Padre". A través de dos
viñetas clínicas, expondré que según en que sucesor o sucesores se produzca la renegación,
nos encontraremos con estructuras diferentes.
Hablaré también del "agente perversógeno" y de su importancia en las dificultades de la
relación transferencial.


Trauma infantil y perversión. Abordaje clínico

Ana Sanjurjo
A veces la sexualidad del adulto irrumpe en el niño/a de una manera devastadora. Puede ser
una intrusión incestuosa, un ataque violento o una situación perturbadora que ha tenido lugar

sin que nadie reparara en la sensibilidad infantil, sin palabras… o con palabras tramposas que

imponen la norma con rigidez y niegan la transgresión. La inclinación perversa puede ser una

―solución‖ para no enloquecer. El trabajo se a




Informació

Places limitades a la cabuda de les sales


Forma de pagament

Transferència al compte de Gradiva:

CAIXA CATALUNYA
 150 €180 €80 €100 €70 €: Margarita Solé: 630.90.63.31, 22797msp@comb.cat
Gradiva, Vallirana 58, Baixos, 08006 Barcelona


Preus (Amb dinar de treball i IVA inclosos)

Fins a l'1 d'octubre

Després de l'1 d'octubre

Estudiants acreditats:
Fins a l'1 d'octubre

Després de l'1 d'octubre

Estudiants de Gradiva

Informació

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Butlleta d'Inscripció

Nom i Cognoms: .............................................. ..............
Adreça: ................................................ .................
Codi Postal: .................... Ciutat .............................
Telèfon: ........................... Mòbil ... ... ... ... ... ... ... ....
E-mail ........................
Professió ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
Membre de ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
Omplir la butlleta d'inscripció i enviar-la amb el comprovant bancari a:

Cap comentari:

Publica un comentari

Els vostres comentaris i suggeriments ens interessen.